L´ Ana i l´encantador de somriures

L´ Ana i l'encantador de somriures:

Hi havia una vegada, fa molt de temps vivia una nena anomenada Anna

L´ Anna tenia setze anys complerts i vivia amb el seu petit germà el Tobies al poblet de la vall Verda. La mare de l´ Anna i d ´en Tobies feia ja diversos anys que havia mort i el seu pare treballava fora del poble, cosa que feia que ells estiguessin la major part del temps sols a casa. L´ Anna s'ocupava de totes les tasques domèstiques, d'anar a d’institut i de tenir cura del seu petit germà. En Tobies havia crescut sense l'amor de la seva mare i l´ Anna tenia cura d´ ell tan bé com li era possible intentant que no es notés la seva mancansa.


Cada dia s'encarregava de portar-lo a la llar d'infants Alba, que es trobava al centre del Poble. En Tobies era encara molt petit per anar a l'escola, a penes tenia els quatre anys complerts. Per l´ Anna era una alegria poder fer-se càrrec del seu petit germà però interiorment trobava a faltar els afectes de la seva mare i de vegades li costava haver d'acceptar les responsabilitats que després de la seva pèrdua havien recaigut en ella.

Els nens de l'escola bressol "Alba" estaven molt contents i molt ben cuidats. Una de les seves professores, la Nativitat, s'encarregava que estiguessin molt ben atesos i que gaudissin aprenent. En Tobies era un nen molt alegre que compartia sempre totes i cadascuna de les seves joguines. Mai renyaven i jugaven molt alegrement al jardí de la llar d'infants.


Un dia de sobte alguna cosa va començar a canviar a la guarderia. La Nativitat va començar a notar que als nens una cosa estranya els passava, ja que van començar a tenir moltes pors. No volien sortir al pati de la guarderia i semblava que havien perdut la il·lusió i l'alegria que els caracteritzava quan realitzaven les seves tasques i els diferents jocs.

L ´Anna també va començar a adonar-se que alguna cosa li passava a  en Tobies. Tot d'una no volia dormir sol a la nit i volia tenir la llum encesa. Va començar a fer-se pipí al llit i tot li provocava por i preocupació. El seu somriure va començar a desaparèixer i la seva mirada cada vegada estava més trista.


Així que un dia l´ Anna va decidir anar a parlar amb la professora Nativitat per comprovar que era el que li passava a en Tobies i per sorpresa seva va descobrir que a la resta de nens els començava a passar una cosa molt semblant. Moltes mares van acudir preocupades a la guarderia veient estrany el comportament dels seus infants.

La Nativitat no s'explicava els motius de la tristesa i de la por que els nens patien. Algun dia havia volgut parlar amb algun d'ells per esbrinar els motius i molts d'ells no responien i algun li havia comentat que un senyor amb un gran sac havia aparegut al jardí de l'escola i li havia provocat la seva por.


Però la Nativitat no podia creure això, ja que el recinte de l'escola no podia ser travessat per cap persona que no tingués permís. Era impossible que algú hagués irromput d'aquesta manera al pati del col·legi.


De tota manera, l´ Anna va decidir un dia parlar amb en Tobies per intentar esbrinar alguna cosa més sobre aquell home del sac.


- Tobies, m'agradaria que m´ expliquessis de què tens por i perquè ara necessites dormir amb el llum encès. Saps que pots confiar en mi -li va preguntar afectuosament l’Anna a en Tobies.


- És que tinc por de la foscor -va dir  en Tobies.

- Però abans no et feia por. Què és el que ha passat perquè ara et doni por? - va dir cautelosament l´Anna

- És que un dia vaig veure un senyor amb un enorme sac i em va espantar mentre jo estava jugant al pati del col·legi -va dir el Tobies.

- Però la senyoreta diu que el guarda que vigila la porta de la guarderia no permet l'entrada a estranys a l' escola- va dir l´ Anna


- Però ell si que hi era. I va esperar el moment per espantar-me. De sobte tot es  va tornar de color negre i vaig tenir tremolors i calfreds. A partir d'aquest dia no vaig voler sortir al pati i ara totes les meves joguines em fan sentir trist. Ja no m'ho passo bé fent els meus treballs manuals ni llançant-me pels gronxadors - va dir amb la careta trista en Tobies.

- I dius que altres nens també ho van veure? - va preguntar l´ Anna.

- Si. Als altres nens també els va espantar -va respondre en Tobies.

- Ja no m'agrada anar a la guarderia. I no m'agrada la foscor -va dir finalment en Tobies. És per això que necessito tenir la llum encesa per poder dormir. I moltes nits el veig aparèixer a la meva habitació amb el seu gran sac disposat a ficar-me en ell i emportar- me lluny d'aquí. - va dir en Tobies.

- Però a casa ningú pot entrar, jo tanco la porta amb clau -va dir l´ Anna intentant calmar-lo .
-Però el pot travessar les parets .. és dolent, molt dolent -va dir  en Tobies.


L´ Anna després de la conversa amb el seu germà es va quedar molt preocupada i va decidir que a l'endemà aniria a la guarderia i faria guàrdia per vigilar si veritablement hi havia algú que estava espantant d'aquella manera als nens.

Va investigar per tots els jardins de l'escola bressol buscant alguna pista que li pogués orientar sobre el que estava passant.


Tot d'una va albirar les empremtes marcades d'un estrany calçat en algunes zones de l'exterior del recinte i moguda per un estrany pressentiment es va disposar a seguir-les pensant que potser trobaria la resposta a les seves preguntes.

D'aquesta manera l´ Anna va seguir acuradament les empremtes esperant que veritablement les emportessin  fins a l'home del sac i desitjant que no  s’esborressin durant el camí.


Les va seguir al llarg de diversos carrers i va creuar diverses cases abandonades que es trobaven als afores del poblat. Tot d'una les empremtes van semblar esborrar-se, just davant d'una casa abandonada. Es va acostar molt cautelosament a l'entrada posterior on va poder comprovar que hi havia una petita finestra que semblava estar lleugerament oberta. Com va poder va grimpar amb compte de no fer cap soroll i no ser descoberta.



Un cop dins de la casa va comprovar l'estat en què es trobava. Estava totalment bruta i semblava molt abandonada.


Lentament va sortir de les golfes i va pujar les escales. Tot d'una es va adonar que no estava sola. La casa estava habitada. Molt poc a poc va arribar fins al gran saló de la casa on va començar a escoltar la veu ronca i tenebrosa d' algú que semblava estar parlant tot sol.


Amb molta cura va treure el cap a través de les cortines i amb gran sorpresa va descobrir que es tractava de la figura d'un home. Quan es va aproximar va veure amb sorpresa que aquell home anava vestit de negre i que acabava de deixar al terra un gran sac.


- Oh, Déu meu. Ho sabia. És l'home del sac. Els nens tenien raó. Existeix de veritat -va pensar per si mateixa l´ Anna


Mentre l'home continuava parlant sol i començava a riure i exclamar una i altra vegada:


-Cada vegada estic més a prop d'aconseguir la meva comesa i aviat podré acabar l'encanteri amb què aconseguiré tenir la joventut indefinida -va dir l'home del sac dirigint-se al seu gran falcó.


- Avui he aconseguit espantar dos nens més a la guarderia Alba, amb ells ja seran set nens els que han perdut els seus somriures. Només em falta aconseguir tres nens més i començar a elaborar el meu encanteri de l'eterna joventut -va dir l'home del sac.


I dit això va marxar a la biblioteca a la recerca del seu gran llibre d'encanteris.


- Mira Henry. Cal que espanti aquests tres nens que em falten abans que comenci el solstici de tardor que serà d'aquí a tres dies. A partir d'aquest moment començarà la marxa enrere i només en set dies més podré aconseguir la joventut eterna -va dir l'home del sac al seu gran falcó.


- Oh. Però no pot ser - va dir l´ Anna comprovant que l'home del sac era veritablement un bruixot malèvol. Així que d'això es tracta. Intenta espantar als nens per robar-los els seus somriures i poder realitzar-los un conjur que li permeti ser eternament jove. He de fer alguna cosa per aturar-lo. No pot ser que en Tobies es converteixi en un nen sense il·lusions, sense somriure o sense felicitat per culpa d'aquest bruixot despietat -va dir tristament l´ Anna. He d´ esperar el moment oportú per poder mirar el gran llibre. Potser hi hagi algun tipus de contra encanteri amb el qual anul · lar el poder de l'home del sac.


I dit això va partir de nou a casa amb l'esperança de poder aconseguir detenir l'home del sac. Quan va arribar a casa en Tobies l'estava esperant. L Anna va preferir no explicar res del que havia escoltat a la casa abandonada i va decidir que faria guàrdia un parell de dies a l'exterior de la casa per poder trobar el moment oportú per poder mirar el gran llibre que l'home del sac tenia.

- Estic segura que en ell es troba el contra encanteri –pensava interiorment l’Anna
- Tobies, estaré absent un parell de dies ja que he de fer un treball de l' institut amb una de les meves companyes de classe. Però no et preocupis, vindrà la tia Marcelina a estar amb tu aquests dies. No et preocupis per res. Jo abans que te n'adonis estaré de tornada -va dir l’Anna a en Tobies.


L’Anna va preparar una motxilla amb tot  l'indispensable per fer guàrdia uns dies a la casa abandonada i va marxar de seguida desitjant conèixer que era el que ocultava el llibre del bruixot.


Va estar tot un dia vigilant la conducta de l'home del sac i es va adonar que habitualment sortia de casa just quan començava el vespre. Aprofitaria aquest moment per entrar a la casa. Però de sobte es va adonar que el gran falcó del senyor del sac romandria dins de la casa, així que havia de fer algun invent per treure'l d'allà. Se li va ocórrer utilitzar com a esquer un ratolí mecànic. L’Anna pensava que si aconseguia despistar el falcó podria mirar tranquil · lament el llibre sense aixecar sospites.


Quan l'home del sac va sortir de casa, l´ Anna sigil·losament va pujar per les escales i va alliberar el ratolí pel menjador. Quan el falcó el va veure rondant pel saló, tal com l´ Anna havia pensat, el falcó va sortir disparat a buscar-lo-.


L´ Anna va aprofitar el moment i es va dirigir a la biblioteca a la recerca del llibre.


- Per fi. Anem Anna, tranquil · la, busca l'encanteri ... espero que hi hagi un contra encanteri .. si us plau ... que així sigui .. - deia tota consternada l´ Anna


L´ Anna va buscar i va buscar ràpidament entre totes les pàgines del gran llibre l'encís de l'eterna joventut, i per fi el va trobar.


- Aquí hi és. L´ encanteri de l'eterna joventut: "Si la teva joventut vols mantenir per sempre, deu somriures de nens amb un ensurt has d'aconseguir i amb ells i el poder de la teva ment jove seràs indefinidament"


-I on està el contra encanteri .... per favor que hagi contra encanteri .... - pensava per si mateixa l’Anna . Ah ...encara sort .... l'encanteri contínua així: "Però bruixot tu has de saber que si abans del dia setè , algun dels nens aconsegueix la por a la foscor vèncer, convertit en un ratolí t'hauràs de veure eternament ".

- Bé, ho sabia. Tots els encanteris han de tenir contra encanteri ja que si no dominaria sempre el mal per sobre del bé -va dir amb un llarg sospir l’Anna.


I dit això va tancar el llibre i va sortir precipitadament de la casa abandonada. Va intentar deixar tot al seu lloc per no provocar sospites i es va dirigir cap a casa desitjant trobar-se amb en Tobies.


-Molt bé. Només he de fer que en Tobies perdi la por a la foscor abans d'una setmana. Si aconsegueixo que es quedi adormit amb la llum apagada, desapareixeran les seves pors i tornarà el seu somriure. D'aquesta manera el bruixot no podrà acabar el seu encanteri i tindrà la seva joventut eterna però aquesta vegada convertit en un ratolí. Tinc fe i esperança que en Tobies pugui aconseguir-ho.

Quan l'Anna va arribar a casa , en Tobies l'esperava desitjant veure-la i abraçar-la. Havia passat dues nits amb eterns malsons i cada vegada eren més els seus terrors nocturns.

- Hola xiquet -va dir l’Anna .M'has trobat a faltar? - Va dir l´ Anna afectuosament al seu germà.


- Si. Sobretot a les nits. Avui m'he tornat a fer pipí al llit - va dir tristament en Tobies.


- No et preocupis el meu estimat germà. Aviat els teus malsons desapareixeran. Saps? . A partir d'avui t´ explicaré cada nit un conte, com feia la mare amb mi. Ja veuràs com d'aquesta manera aconseguirem que no necessitis quedar-te adormit amb el llum encès -va dir l´ Anna molt esperançada.

Cada dia l’Anna li llegia un conte a Tobies i intentava que després de llegir-lo  en Tobies fora capaç d'agafar el son sense necessitat de la seva companyia ni de la llum encesa. Però les pors d´ en  Tobies eren molt elevades i era impossible que pogués recobrar la seva confiança i alegria.

Cada dia que passava i que enTobies era incapaç de dormir sense por, era un dia més que el malvat home del sac s'acostava al seu pèrfid pla.

Cap conte feia que en Tobies perdés la seva temor a la foscor.

L’Anna cada vegada estava més alarmada ja que s'estava acostant el setè dia. Aquella nit va decidir llegir-li el conte dels tres porquets esperant que aquesta vegada pogués recobrar la confiança perduda. Però de nou en Tobies es va quedar adormit escoltant-lo amb la llum encesa.


- ¡¡OH, no! De nou s'ha tornat a quedar dormit. Ja no sé que més fer. Només queda un dia i cap dels nens ha recobrat el seu somriure. Si fos aquí la mare .... - pensava l´ Anna
Saps Tobies?. La mare sempre m'explicava contes abans d'anar a dormir i m'encantava escoltar la seva dolça veu. Si l'haguessis conegut .. si ella fos aquí segurament sabria com aconseguir que perdessis el teu temor i l'home del sac no aconseguiria sortir -se´n  amb la seva ... Ja sé que dorms però saps? Era una dona molt maca, em cantava moltes cançons ... Ah! Recordo que quan em queia al terra ella sempre m’acariciava dolçament i feia que cedís el meu dolor .... hi havia un conte que m'agradava molt sentir-li explicar ... com era .... Ah si! El de l'àngel de la guarda. Ella m'explicava que tots teníem un àngel de la guarda que ens protegia i ens cuidava .. que quan li necessitéssim només havíem de orar- li perquè aparegués i ell amb les seves ales ens embolicaria i faria desaparèixer el nostre temor .... És clar!! Com que no se m'havia acudit abans!. Potser si l'hi ho explico  i creu en el seu àngel de la guarda, pugui recuperar la seva confiança i les seves pors desapareguin. Però no recordo com era la pregària ... fa tant de temps d'això .... Espero poder recordar-la abans de demà .. sinó en Tobies estarà per sempre condemnat a una vida sense alegria.

Dit això l’Anna va acompanyar a en Tobies i va sortir de l'habitació intentant fer memòria i poder recordar l'oració l'àngel de la guarda.

Durant tot el dia l´ Anna va estar donant-li voltes al cap intentant recordar la pregària però no aconseguia recordar-la. Les hores passaven i començava a fosquejar.


_ És impossible -deia l’Anna No aconsegueixo recordar-la. Si fos aquí la mare ....


I dit això va agafar el conte de Peter Pan desitjant que aquesta vegada en Tobies pogués recobrar la seva confiança.


Quan va arribar a l'habitació del petit, en Tobies l'estava esperant.

- Hola germaneta. Tinc una cosa que explicar-te - va dir en Tobies molt emocionat.

- Ah si!! Què és? - li va preguntar l´ Anna amb sorpresa.


- Doncs que ja no tinc por a la foscor. Em va agradar molt el conte que em vas explicar ahir -va dir en Tobies.

- Quin? El dels tres porquets? - li va preguntar l´ Anna amb sorpresa.


- No aquest no. L'altre. El del meu àngel de la guàrdia. Saps? Vaig fer el que em vas dir, i durant la nit quan em vaig despertar vaig començar a cridar al meu àngel de la guarda ja que estava molt espantat. I de sobte es va aparèixer. Em va acariciar amb les seves dolces manetes i em va dir que no tenia res a témer. Que ell sempre estaria al meu costat i que protegiria els meus somnis perquè cap home del sac pogués mai més fer-me mal. Ah! I també em va donar un missatge per a tu -va dir en Tobies a la seva germana que el mirava perplexa.

- Per a mi? - Va dir l’Anna molt sorpresa i estranyada alhora ja que era pràcticament impossible que en Tobies escoltés el conte perquè estava profundament adormit quan ella l´ hi ho va explicar.


- Em va dir que sobretot et digués això. Jo ho vaig apuntar en un paper perquè no se m'oblidés abans d'adormir-me. Mira, el tinc aquí. Vols llegir-ho? - Va dir en Tobies donant-li el seu escrit a l’Anna

L´ Anna va començar a llegir el contingut del paper que deia així.

"Àngel de la meva ànima i del meu cor, vine al meu costat i dóna'm la teva calor, que amb la teva llum i amb el teu afecte de perill jo estic lliurat per sempre"


- Em va dir que t'ho donés perquè mai més se te’n  tornés a oblidar. Ara ja no has de contar-me més contes, ni dormir amb mi. Ara ja pots apagar el llum, perquè sé que si el necessito ell estarà al meu costat. Bona nit germaneta -va dir en Tobies apagant la llum.

L’Anna va recollir el paper i va sortir de l'habitació d´ en Tobies molt sorpresa sabent que aquella era l'oració que havia oblidat. Era l'oració que la seva mare li havia cantat nit rere nit perquè el seu Àngel de la guarda aparegués i calmés les seves pors.

- Gràcies mare. Mai més la tornaré a oblidar. - va dir l´ Anna

I amb el paper a la mà es va dirigir a la seva habitació i el va guardar en el seu diari.


L'endemà la normalitat va tornar a la guarderia  "Alba". Els nens arribaven de nou al col·legi molt contents i emocionats, havien pogut dormir molt tranquil · lament aquella nit. Les pors havien desaparegut i tornaven a lluir uns enormes somriures en les seves caretes. Gràcies a en Tobies havien pogut recobrar la seva alegria. Ara tots jugaven despreocupats i feliços sense tenir por a que cap home del sac acudís a espantar-los novament.

I mentrestant a la casa abandonada de l'home del sac ...


- Maledicció. Però que ha passat. Però Henry? Per què em mires d'aquesta manera? ... Oh Déu meu .... no ....


El famós home del sac s'havia convertit en un enorme ratolí a causa de l'efecte del contra encanteri i gràcies a que els nens havien perdut la por a la foscor. Ara recorria espantat totes les estances de la casa abandonada perseguit pel seu gran amic el gran falcó que es trobava disposat a devorar-lo.


I d'aquesta manera els nens es van lliurar per sempre del malvat bruixot i del seu gran sac captura-somriures per sempre .....




 I conte, contat .. aquest conte es ha acabat.






Mónica Zambrano. els wikicuentos multiculturals