Chesco el cocodril

En un país molt llunyà anomenat Turecán, vivia una família de cocodrils. La mamà cocodril estava esperant el naixement del seu primer fill i això feia que estiguessin molt contents esperant el moment en què el nadó decidís néixer.

Un matí la mare cocodril es va despertar sobresaltada i cridant al pare cocodril se’n va adonar que el petit estava a punt de néixer i junts els dos van anar al cocohospital per a rebre el seu primer fillet.


Tot el poble de Turecán va celebrar entusiasmat el naixement del nadó, a qui van decidir anomenar Chesco.
En Chesco era un cocodril molt llest i espavilat. Va créixer molt ràpidament i de seguida el seu pare va voler que es dediqués a arreglar cotxes i peces d'automòbils de la mateixa manera que ho feia ell. Es sentia molt orgullós sent mecànic i volia que el seu petit fillet també ho fos, així que a poc a poc va intentar convèncer-lo  perquè l'ajudés en el seu ofici.
Però a en Chesco no semblava entusiasmar-li la idea. No li feia gràcia estar tot el dia arreglant cotxes ni estar brut i descurat entre les peces dels automòbils.

El papà d´ en Chesco no l'entenia, ell només volia que pogués continuar el seu negoci i que fos transmetent de generació en generació la seva professió.

En Chesco en el seu petit cor sabia que no volia ser mecànic, ell sempre havia somiat ser pastisser.
A  en Chesco li agradaven molts els dolços i sempre anava de pastisseria en pastisseria admirant la bellesa del colorit dels dolços i dels pastissos casolans. Admirava la tasca dels grans pastissers i forners. I un dia, cansat de fer sempre el que el seu pare deia, va decidir explicar-li el seu gran somni.


El pare d´ en Chesco es va posar molt furiós quan li va comentar que volia deixar el seu taller mecànic i dedicar-se a fer pastissos. El pare d’ en Chesco no podia entendre-ho. Li va dir que no tindria futur laboral ja que en el poblat hi havia moltes pastisseries i perquè el seu negoci prosperés havia d'esdevenir un gran pastisser. Era molt difícil que pogués aconseguir destacar en una professió de la qual no coneixia gairebé res.
Molt decebut Chesco se'n va anar sense dir res. Estava molt trist. No entenia per què el seu pare li havia parlat d'aquella manera i l'obligava a treballar en alguna cosa que a ell no li agradava.


Definitivament en Chesco havia de demostrar al seu pare que podia arribar a ser un gran pastisser i dedicar-se  la seva vida a fer aquesta labor.


Un dia al poble de Turecán es va celebrar una gran festa a la qual van acudir molts animals famosos que es dedicaven a diverses tasques, alguns eren micos artistes, altres balenes cantants i entre ells van assistir també un grup d'óssos pastissers dels més coneguts de tot el territori.


L'alcalde del poble va anunciar que es celebraria un concurs de pastissos, en el qual podien participar tots aquells que volguessin. El guanyador del concurs rebria un obsequi i un diploma amb el reconeixement de la seva gran tasca.

En Chesco va pensar que aquella era la seva gran oportunitat. Es va tancar a casa durant diversos dies, va llegir molts llibres, va aprendre les millors tècniques culinàries de diferents  llocs fins que per fi va aconseguir elaborar una magnífica recepta per fabricar la xocolata més dolça i olorosa que mai s'hagués provat.

En Chesco estava entusiasmat, si guanyava el premi podria demostrar al seu pare que podia esdevenir un pastisser famós i d'aquesta manera no hauria de dedicar-se a treballar de mecànic mai més.


En Chesco sabia que no era fàcil guanyar aquell concurs, ja que es presentaven molts pastissers famosos de tot el món que tenien molta experiència en l'ofici. Però ell no es desanimava. Estava convençut que podria guanyar el concurs.

Alhora que  acabava de realitzar la seva recepta de xocolata, pensava en la millor manera de presentar-la Volia fer-ho d'una manera que cridés l'atenció perquè el jurat popular li votés i d'aquesta manera poder guanyar el premi. Però en Chesco, el que veritablement volia, era que el seu pare se n’adonés de la importància que tenia per ell poder dedicar-se a allò que li agradava fer.


Així que al mateix moment que es dedicava a barrejar els ingredients i assaborir les diferents xocolates va tenir una idea que revolucionaria el món de la pastisseria.
Se li va ocórrer utilitzar motlles per crear figuretes amb la xocolata. Com estava acostumat a elaborar les peces dels automòbils seria fàcil per a ell utilitzar la xocolata fosa i donar-li diferents formes. Així d'aquesta manera crearia amb les seves pròpies mans paisatges, animals i objectes tots ells realitzats a base de xocolata. Chesco va començar a dissenyar les figuretes i elaborar multitud de formes. Totes elles precioses i perfectes igual que saboroses.

Per fi el dia va arribar.


Tots es van reunir a la gran plaça del poble a veure totes les presentacions que els pastissers havien elaborat. Entre ells hi estava Chesco.


El concurs va començar i multitud d'animals es van concentrar en els diferents llocs provant cada un dels dolços i pastissos. Tots es van quedar admirant la tasca d´ en Chesco. En Chesco havia dissenyat mitjançant diferents xocolates una petita maqueta de tot el poble amb les figuretes de tots els seus veïns i coneguts. Era una representació molt bonica, però a part d'això, la xocolata i el pa de pessic que havia elaborat estaven realment bons.

Van començar les votacions populars i finalment el jurat va decidir qui seria el guanyador del concurs.

En Chesco estava molt nerviós i desitjós de saber el resultat.

Finalment el jutge va obrir el sobre i va llegir detingudament el seu contingut.


- El guanyador és ....... Chesco el cocodril.


Quan en Chesco va sentir el seu nom gairebé no podia donar crèdit al que sentia i va anar corrent emocionat a la recerca del seu diploma i del seu obsequi.


Tothom aplaudia emocionat i en Chesco corria d'un costat a un altre ple d'emoció i d'alegria.


En aquell moment el pare d ´en Chesco es va acostar a ell.


- Hola Chesco-va dir el pare molt emocionat. M'alegro molt que hagis guanyat el concurs. He provat la teva xocolata i realment és magnífica. Ets un gran pastisser i et mereixes continuar amb aquesta tasca. Crec que m'he equivocat, pensant que et feia un bé t'he forçat a fer coses que tu realment no volies. Espero que em perdonis -va dir en un to trist i capcot el pare d ´en Chesco.


- No et preocupis pare. Entenc que tu només ho feies pel meu bé. Però vull que sàpigues que jo vull ser pastisser. M'agrada aquesta professió i vull dedicar-m'hi. Ja veuràs com podré crear un negoci tan bo com el teu del taller. No tindràs mai cap queixa de mi -va contestar en Chesco fonent-se en una gran abraçada amb el seu pare.


Tots en Turecán van començar a respectar molt a en Chesco. Gràcies al premi aconseguit va poder obrir uns pastisseria al poble i seguir dissenyant i elaborant figuretes de xocolata.

Gràcies a en Chesco actualment es continua la tradició de fer figures de xocolata en els dies de Pasqua, elaborar pastissos amb adorns de xocolata en els dies de festa i celebrar a Catalunya el dia de la mona.


I conte, contat ... aquest conte s'ha acabat ....

Mònica Zambrano :Los wikicontes multiculturals