El cranc Aleix

Hi havia una vegada un famós cranc anomenat Aleix. L´ Aleix era molt conegut per tot arreu ja que era un animal una mica tafaner a qui deien "tolosé" ja que sempre estava competint amb la resta d'animals dels boscos i es creia coneixedor de totes les respostes.
Quan la resta d'animals el veien aparèixer fugien alarmats ja que l´ Aleix sempre intentava deixar-los en ridícul i demostrar-los que ell era millor que ells realitzant qualsevol activitat que es disposessin a realitzar.

- Mireu per allà ve l´ Aleix -va dir precipitadament en Siri.

- Anem-nos ràpidament abans que ens vegi -va dir el Fletó una bonica llagosta verda.
- Oh no. Ja és aquí! - va dir en to desanimat la tortuga Flora.

- Hola nois. M’estàveu esperant oi? - Va dir l´ Aleix mofant-se d'ells.

- Doncs la veritat és que ja ens n´ anàvem -va dir en Fletó.

- Un moment, un moment ... no podeu marxar encara. He de demostrar-vos   que sóc el millor amb les matemàtiques. A veure, estimat Siri, a que no saps quant sumen tres i set. A que no ho saps? Oi que no ho saps? - va dir l´Aleix molt convençut. Veus, ho sabia. Tu no ho saps però jo sí que ho sé. Són deu -va contestar orgullós l´ Aleix.

- A veure continuarem. Però si ets aquí la meva estimada tortuga Flora. A que no ets capaç de seguir-me fins aquell arbre d'allà? - va dir l´ Aleix presumptuosament.
- ¡A que no pots! Oi que no em pots seguir? . Veus, jo tenia raó, sóc més ràpid que tu -continuava dient l´ Aleix.
Tots els animals del bosc acabaven molt cansats dia rere dia escoltant els mateixos sermons de l´ Aleix i moltes vegades marxaven deixant-lo sol amb la paraula a la boca ja que era l'única manera de frenar la seva insistent demostració que era millor que qualsevol animal del bosc i dels rius.

D'aquesta manera l´ Aleix se sentia feliç ja que creia ser el millor animal que existia en el món i això li feia sentir-se bé amb si mateix i feliç.

- Sóc molt llest i molt ràpid -pensava interiorment l´ Aleix. El millor de tots els animals del bosc. Ningú es pot comparar amb mi.

Però els animals del bosc cada vegada deixaven més aïllat a l´ Aleix que pensava que ells s'allunyaven d' ell per l'enveja que sentien per no ser tan llestos i hàbils com ell.

- És igual -pensava l´ Aleix. . No s'acosten a mi perquè saben que els guanyo en tot -continuava pensant l´ Aleix.

Però l´ Aleix sempre acabava buscant-los ja que necessitava ser escoltat i ser lloat per sentir-se feliç. Sense gent al seu voltant amb la qual comparar-se no podia demostrar que era molt hàbil , així que sempre intentava ficar-se en totes les converses i en tots els jocs que els animals del bosc organitzaven.
Un dia caminant sol pel bosc es va adonar que al jardí del costat es celebrava una gran festa i sense pensar-s'ho dues vegades es va apuntar per seguir demostrant el bon cranc que era.

Es va apuntar a tots els concursos i a totes les competicions que es van realitzar a la festa i tots els animals sortien aclaparats escoltant els seus discursos egocèntrics i com de be exercia les seves habilitats.

- Mireu, mireu-me, amb quina rapidesa  corro.
-A que ningú s'atreveix a seguir-me! - cridava l´ Aleix una i altra vegada a tots els animals que es trobaven a la cursa.
- Però d 'on ha sortit aquest cranc tan pesat? - deia una de les llebres que estaven a l' inici de la cursa.
- Doncs com es creui en el meu camí m'ho emporto pel davant -deia una altra de les llebres que es trobaven allà.

- Però qui es creu que és? - s'escoltaven veus d´ entre el públic que estava esperant l' inici de la competició.
- Surt ara mateix de la pista! - cridava un dels organitzadors de la festa.

Però l´ Aleix feia cas omís de les indicacions i saltava una i altra vegada enmig de la pista.
A continuació anava a la zona de salt i allà començava a realitzar el mateix espectacle:
- Mireu, mireu-me com salto. A que ningú pot saltar tan bé com jo ho faig? - va dir l´ Aleix dirigint-se a un grup de llagostes que estaven reunides esperant que comencés la competició.
- A què espereu? Veniu. A veure si salteu igual de bé que jo -deia una vegada i una altra l´ Aleix.

- Traieu d'aquí a aquest odiós cranc d'una vegada!. Està arruïnant la festa -cridaven desesperats els assistents.

Però l´ Aleix seguia sense fer cas a les indicacions i seguia anant d'un costat a un altre demostrant com de be realitzava totes les activitats.
Va arribar un moment en què la paciència d'una de les llagostes que estava esperant  iniciar la competició va arribar al límit i molt malhumorada es va dirigir cap a on es trobava el cranc.

- Escolta tu, surt d'aquí ara mateix -va dir la llagosta. Qui t'has cregut que ets anant d'un costat a un altre sense control. Això és una competició seriosa. Fuig de la nostra vista d'una vegada per totes.
- Em dius això perquè tens por que jo salti millor que tu -li va contestar l´ Aleix. Estic segur que el meu salt és més alt que el teu.

- Així que això creus? - va dir la llagosta. Doncs anem a provar-ho.

I dit això la llagosta va agafar de la petita pinça a l´ Aleix i el va arrossegar fins al centre de la pista. Un cop allà van començar a competir amb ell sota l'atenta mirada de tots els espectadors d´allà.
- Mireu aquest cranc saltaire! - deia un dels presents.

- Però es trencarà la crisma! - deia un altre de les llagostes.

- Però això que salta és un cranc? - preguntava un altre dels assistents.

Però l´ Aleix no feia cas i continuava saltant i saltant demostrant a les llagostes que era molt bon saltaire. Però tan centrat estava en el seu salt i en demostrar la seva habilitat que no es va adonar que molt a prop d' on ell es trobava  hi havia un gran forat excavat al terra i amb un gran estrèpit va caure irremeiablement dins d´ ell.
Tots els animals van  oferir-li  la seva ajut i molt consternats van veure l´ Aleix estès a terra, inconscient i amb una de les seves pinces trencades.

De seguida el van traslladar al servei de cures on els esquirols s'encarregaven de realitzar els primers auxilis.


- Et trobes bé? - li va preguntar un dels esquirols  a l´ Aleix.
- Si - va contestar l´ Aleix. Però crec que m'he trencat alguna cosa. Sento molt de dolor per tot el meu cos -va dir el cranc.
- Bé, és que tens una de les teves pincetes trencades i trigaràs temps en recuperar la teva mobilitat normal -va dir un dels esquirols.

L´ Aleix va marxar a casa i va descansar diversos dies per poder recuperar-se totalment de les seves ferides. Tots els animals del bosc van acudir a visitar-lo a casa malgrat  totes les burles que ell insistentment dies enrere els havia fet.

Tot i això, l´ Aleix estava desitjant veure ´s recuperat per tornar a competir de nou amb ells i seguir demostrant que encara era el millor animal que existia pels voltants.
Però com a conseqüència de la caiguda alguna cosa va canviar en el seu interior i quan l´ Aleix va voler tornar a córrer i saltar com abans va descobrir que estranyament ja no saltava ni corria cap endavant sinó que corria cap enrere. Quan l´ Aleix intentava calcular, alguna cosa en la seva ment li feia comptar enrere i li era impossible realitzar els càlculs correctament. L´ Aleix no sortia de la seva  sorpresa i pensava que no era possible el que li estava passant.

- Però no pot ser! - escridassava l´ Aleix. D'aquesta manera si corro cap enrere mai podré guanyar  a ningú. No és possible que ara no pugui fer els càlculs de manera correcta -continuava pensant interiorment l´ Aleix.

Els animals del bosc es van quedar molt sorpresos quan van veure aparèixer a l´ Aleix caminant pausadament cap enrere. 
No podien creure el que estaven veient però lluny de mofar-se  i burlar-se d´ ell, li van donar suport i van ajudar en tot el que van poder  perquè l´ Aleix pogués adaptar-se a la seva nova vida. L´ Aleix es va mostrar molt agraït i els va demanar disculpes perla manera tan dolenta que amb ells s'havia comportat anteriorment. Ara quan es reunien tots els animals del bosc per celebrar festes i concursos l´ Aleix intentava gaudir jugant i compartint la seva alegria evitant competir contínuament amb ells . I així es va adonar que gaudia més quan realitzava les activitats de manera despreocupada i relaxada sense importar realment si guanyava o perdia. Es divertia molt més quan deixava d'interessar-se pels resultats.
I és per això que tots els crancs caminen cap enrere recordant al cranc Aleix ja que:

"Si el teu objectiu a la vida només és guanyar

I amb això teva vàlua poder demostrar

Pensa que potser només aconseguiràs

Com el cranc Aleix cap enrere caminar "






I conte, contat aquest conte s'ha acabat.



Mónica Zambrano. Els wikicontes multiculturals.