LA NINA DE DRAP TOLA.
Hi havia una vegada, en una botiga de joguines, una nina de drap que es deia TOLA
La Tola era la nina més preciosa de tota la botiga de joguines. Anava vestida amb robeta de seda de color rosat i el seu cabell estava confeccionat amb la llana més fina que existia en tot el mercat.
Totes les joguines de la botiga de joguines admiraven la seva elegància i bellesa.
La senyora de la botiga de joguines sempre la posava en els millors llocs perquè tothom la veiés i d'aquesta manera atraure més nens. Tots els nens es quedaven embadalits veient laTola. Molts d'aquests s'acostaven a veure-la i preguntaven el seu preu. Però la senyora de la botiga sempre contestava que no estava en venda.
Un dia el negoci de les joguines va disminuir i la senyora de la botiga de joguines va haver de tancar la botiga. Amb molta pena va haver de vendre la Tola.
La Tola va ser comprada per una família del centre de la ciutat. Era una família benestant i la Tola va ser el regal d'aniversari de la nena menor de la família, la Caterina. Per desgràcia la Tola era una més d'entre totes les joguines ja que la petita Caterina tenia moltes altres joguines més grans i més boniques amb què jugar.
La Tola estava molt trista. Ja no era la nina mimada i consentida de la jugueteria. No es sentia estimada per la petita nena. El temps passava i la Tola va anar perdent la seva bellesa. Les seves robes ja no tenien color ni brillantor. El seu cabell estava regirat i brut. Havia perdut els seus botons de plata i ara havia perdut el seu ullet. La Caterina no s'hi acostava a veure-la, ni l´acariciava ni l'acaronava. Simplement ja no jugava amb ella.
Un dia la mare de la Caterina va fer neteja de la seva habitació. Va recollir totes les joguines usades i velles i les va tirar a les escombraries. Entre elles hi estava la Tola.
La pobra Tola va aparèixer en un contenidor de la ciutat. Estava totalment
trencada. Ja ningú voldria jugar amb ella. Les joguines quan senten que els
falta amor comencen a fer-se velles fins que finalment desapareixen per falta
d'afecte i a laTola li quedava poc temps.
Un dia laTola va sentir que algú li agafava pel bracet i de sobte va sentir que s´elevava pels aires.
- Mira que nina més bonica! -va sentir la Tola sense donar crèdit al que sentia.
Tola va obrir el seu ullet i va mirar al voltant. Estava subjecta per una
petita nena, tendra i dolça que la mirava amb ulls sorpresos.
- La anomenaré Tola-va dir la nena.
La nena va córrer a la recerca de la botiga de confeccions que la seva mare tenia al poble, quan va arribar allà li va ensenyar a la seva mare la nina.
La petita nena tenia cura dia i nit d'ella. Li confeccionava noves robetes i pentinava els seus cabells arrissats cada dia.
La Tola es sentia feliç perquè ara era important per algú i poc a poc, gràcies
a l'amor que la nena li dedicava, la Tola va començar de nou a sentir-se feliç
i a recuperar la seva brillantor anterior.
I d'aquesta manera, gràcies a totes les atencions de la petita, la Tola va tornar a assemblar-se a la nina preciosa d'aquella meravellosa botiga de joguines.
I conte, contat aquest conte s'ha acabat ...
Hi havia una vegada, en una botiga de joguines, una nina de drap que es deia TOLA
La Tola era la nina més preciosa de tota la botiga de joguines. Anava vestida amb robeta de seda de color rosat i el seu cabell estava confeccionat amb la llana més fina que existia en tot el mercat.
Totes les joguines de la botiga de joguines admiraven la seva elegància i bellesa.
La senyora de la botiga de joguines sempre la posava en els millors llocs perquè tothom la veiés i d'aquesta manera atraure més nens. Tots els nens es quedaven embadalits veient laTola. Molts d'aquests s'acostaven a veure-la i preguntaven el seu preu. Però la senyora de la botiga sempre contestava que no estava en venda.
Un dia el negoci de les joguines va disminuir i la senyora de la botiga de joguines va haver de tancar la botiga. Amb molta pena va haver de vendre la Tola.
La Tola va ser comprada per una família del centre de la ciutat. Era una família benestant i la Tola va ser el regal d'aniversari de la nena menor de la família, la Caterina. Per desgràcia la Tola era una més d'entre totes les joguines ja que la petita Caterina tenia moltes altres joguines més grans i més boniques amb què jugar.
La Tola estava molt trista. Ja no era la nina mimada i consentida de la jugueteria. No es sentia estimada per la petita nena. El temps passava i la Tola va anar perdent la seva bellesa. Les seves robes ja no tenien color ni brillantor. El seu cabell estava regirat i brut. Havia perdut els seus botons de plata i ara havia perdut el seu ullet. La Caterina no s'hi acostava a veure-la, ni l´acariciava ni l'acaronava. Simplement ja no jugava amb ella.
Un dia la mare de la Caterina va fer neteja de la seva habitació. Va recollir totes les joguines usades i velles i les va tirar a les escombraries. Entre elles hi estava la Tola.
La pobra Tola va aparèixer en un contenidor de la ciutat. Estava totalment
trencada. Ja ningú voldria jugar amb ella. Les joguines quan senten que els
falta amor comencen a fer-se velles fins que finalment desapareixen per falta
d'afecte i a laTola li quedava poc temps.Un dia laTola va sentir que algú li agafava pel bracet i de sobte va sentir que s´elevava pels aires.
- Mira que nina més bonica! -va sentir la Tola sense donar crèdit al que sentia.
Tola va obrir el seu ullet i va mirar al voltant. Estava subjecta per una
petita nena, tendra i dolça que la mirava amb ulls sorpresos.- La anomenaré Tola-va dir la nena.
La nena va córrer a la recerca de la botiga de confeccions que la seva mare tenia al poble, quan va arribar allà li va ensenyar a la seva mare la nina.
La petita nena tenia cura dia i nit d'ella. Li confeccionava noves robetes i pentinava els seus cabells arrissats cada dia.
La Tola es sentia feliç perquè ara era important per algú i poc a poc, gràcies
a l'amor que la nena li dedicava, la Tola va començar de nou a sentir-se feliç
i a recuperar la seva brillantor anterior.I d'aquesta manera, gràcies a totes les atencions de la petita, la Tola va tornar a assemblar-se a la nina preciosa d'aquella meravellosa botiga de joguines.
I conte, contat aquest conte s'ha acabat ...
Mònica Zambrano – Los wikicuentos Multiculturales
No hay comentarios:
Publicar un comentario