Que ens retornin el temps

Contes d'Anglaterra: Que ens retornin el temps


 Fa molt, molt de temps, la ciutat de Londres estava regnada per un malvat governador molt tirà i egoista anomenat en Evilgrew. En Evilgrew sotmetia a tot el poblat a realitzar durs treballs per aconseguir prosperitat i béns materials només per si mateix, oblidant-se del benestar aliè.

  Londres tenia fama pels voltants, de ser una ciutat molt rica i pròspera i tots els anglesos lloaven al seu governador per haver aconseguit crear una ciutat com aquella. Això feia enorgullir encara més al governador que seguia maltractant i sotmetent al seu poble per continuar la seva bonança econòmica.

La seva única preocupació era continuar amb les fàbriques dedicades a la confecció de vestits, continuar amb els seus negocis dedicats a la construcció i augmentar els guanys cada any.


Era tal la seva avarícia i gasiveria que va arribar un moment que va desitjar aturar el temps i romandre en aquest estat de prosperitat indefinidament.


Ell pensava que si tot el poble es mantenia de la mateixa manera, si ningú envellia ni moria, si tot continuava tal com estava en aquell moment, les seves riqueses serien infinites per sempre.


Amb aquests pensaments va acudir a diferents bruixots i mags. Volia saber si era possible paralitzar el temps i romandre indefinidament en aquest estat.


Va buscar i va buscar sense fi al millor bruixot que pogués complir el seu desig. Prometia grans riqueses per a tot aquell que pogués aturar el temps de Londres.


Per fi va trobar  algú disposat a atorgar-li la seva petició. El bruixot Magan era molt conegut per les terres d'Escòcia. Hi havia realitzat multitud d'encanteris a prínceps i princeses, a dracs i fins i tot a alguna bruixa.


El governador Evilgrew va explicar detingudament els motius pels que volia aturar el temps. Li va oferir una gran suma d'or per realitzar l'encanteri. Magan va acceptar encantat la seva petició.

Així que d'aquesta manera en Evilgrew va tornar a Londres on van començar a sentir els primers moments d'agitació ja que tots els rellotges de Londres van deixar de funcionar.

En aquell moment tots els londinencs van començar a adonar-se de la magnitud de l'encís. A partir d'aquell moment ningú creixeria, ningú s´ envelliria. Any rere any i dia rere dia continuarien sempre fent les mateixes coses, treballar, treballar i treballar per al gran tirà que els tenia sotmesos. El seu governador.


Però a poc a poc l'alegria d´ en Evilgrew va anar desapareixent quan va comprovar que per desgràcia seva la economia no prosperava. No aconseguia entendre per quin motiu no es mantenia la producció de les seves empreses de la mateixa manera.


El motiu era bastant clar. Si ningú creixia ni envellia, si totes les coses romanien tal com estaven, ningú necessitaria robes ni es construirien noves cases. La gent i amb elles les coses materials romandrien imperibles. No hi hauria cap canvi ni cap tipus d'evolució. Els nens no creixerien, no hi hauria més naixements i les llars sempre es mantindrien de la mateixa manera.


Quan en Evilgrew es va adonar de les repercussions del seu encanteri va desitjar no haver demanat mai realitzar-lo. Però ja era massa tard.


El poblat d´ en Evilgrew  va començar a sentir l'apatia i desmotivació que implicava el fet de no millorar, ni progressar ni canviar. La situació va començar a fer-se bastant insostenible i molts dels treballadors d´en Evilgrew van decidir marxar a altres ciutats. La producció s'havia estancat, no hi havia treball i tampoc volien romandre sempre en aquest estat de resignació.


La ciutat de Londres cada vegada estava més buida. En Evilgrew començava a desesperar-se veient que ja pràcticament no tenia res. Ni producció, ni riqueses ni treballadors als quals poder dominar.


 La seva desesperació va ser tan gran que va decidir tornar a buscar el famós bruixot Magan i demanar-li que anul·lés l'encanteri i que tornés el temps a Londres. No podia ser que ara la seva preciosa ciutat estigués a punt de convertir-se en una ciutat fantasma. Res d'això podia arribar a succeir. Què faria ell sense les seves riqueses? Pensava una i altra vegada en Evilgrew.

Quan de nou va estar al davant de Magan li va explicar tot el que havia estat passant a Londres. Li va explicar que ell no s'havia imaginat les repercussions que tindria paralitzar el temps i volia demanar-li que anul·lés l'encanteri.


- Hola Magan! - va dir en Evilgrew.


- Hola- va contestar el bruixot. Com és que estàs de nou aquí? - va preguntar en Magan amb un aire de poca sorpresa.


- Bé, he vingut per demanar-te que anul·lis l'encanteri. Ara sóc menys ric que abans. S'ha detingut tot a Londres. Les produccions de les meves empreses s'han estancat. Si la ciutat no creix ni envelleix, si les coses materials no s'espatllen, no cal produir res. Ja no hi ha feina allà. Tots els meus treballadors han marxat a altres terres perquè no volen viure més a Londres. Si us plau, Magan, retorna'ns el temps.

- Això ja no és possible. No puc fer això -va dir en Magan.


- Com que no pots? . Si tu ets gran i poderós. Si vas poder aturar-lo també pots tornar a activar-lo. - va exclamar enfurismat en Evilgrew.


- Només hi ha una manera de desfer l'encanteri i crec que tu no ho pots aconseguir -va dir sincerament en Magan. Ets massa egoista per poder revertir-ho.


- Faré el que sigui necessari. Vull tornar a tenir les meves riqueses. Vull tornar a ser el millor governador de tot el país -va contestar efusivament en Evilgrew.


- Llavors, crec que no podràs aconseguir-ho. Però de tota manera t'explicaré en què consisteix el contra encís i tu decidiràs si vols fer-ho o no -va contestar en Magan.


- Per revertir l'encanteri has de crear una atmosfera propícia de nou a la teva ciutat, has de crear harmonia en l'ambient mantenint en equilibri els cinc elements: l'aire, l'aigua, la terra, l'èter i el metall. Si aconsegueixes aconseguir que canviï l'energia de la terra , aquesta petita llavor que et lliuro creixerà i creixerà i originarà una possibilitat d'un nou començament i amb ell la tornada del temps -va explicar el mag sense molt convenciment.

- Està bé!. Crec que podré aconseguir que aquesta llavor creixi en les meves terres. Sempre han estat molt pròsperes i vitals. No crec que hi hagi cap problema -va contestar orgullós en Evilgrew pensant que la tasca era bufar i fer ampolles.


- Si et creus tan capacitat de realitzar-ho no veig inconvenient en donar-te la llavor, però el temps no tornarà si no es produeix un equilibri en els diferents elements que formen la vida i l'entorn.


Quan en Magan va haver acabat, en Evilgrew va marxar amb la llavor a la mà, content perquè pensava que el bruixot li havia posat fàcils les coses.


Quant en Evilgrew va arribar a Londres el primer que va fer va ser plantar la llavor a la seva famosa fàbrica de construccions. Va pensar que era el lloc més idoni perquè la llavor creixés envoltada de totes les riqueses que havia aconseguit gràcies a les seves produccions anteriors.


Però no va ser així. La llavor no donava senyals de vida i en Evilgrew va començar a desesperar-se. Havia de buscar una solució.


Mentrestant  recordava les paraules d´ en Magan i  va anar recordant els moments que havia passat amb els seus amics i amb els altres governadors que havien acudit a visitar-lo. Ara ja ningú se’n  recordava d' ell. Ningú volia saber res d' ell ara que havia fracassat. Va recordar als seus treballadors i els esforços tan grans als quals els havien sotmès per aconseguir mantenir el bon funcionament de la seva empresa. I tot això no havia servit per res, ara estava arruïnat, sol i trist.


Al mateix temps que pensava , anava recorrent carrer per carrer el que quedava de la seva ciutat, ara deshabitada i sense vida.


 Es va adonar de la contaminació del cel. Es va alarmar en comprovar la manca d'espais dedicats a l'oci i a l'esbarjo. Va comprovar que l'aigua dels rius estava estancada i que ni tan sols havia petits peixets nedant pels seus canals. Finalment, va poder adonar-se que allà mai creixeria la llavor. Ara entenia el que en Magan es referiria quan li va comentar que era necessari tornar a instaurar l'equilibri en aquella ciutat.


Capcot i avergonyit pels seus actes, en Evilgrew es va asseure a la vora del riu i va romandre llarga estona allà esperant trobar una solució.


El temps passava i en Evilgrew va prendre consciència que la seva avarícia havia causat molt mal a la gent del seu voltant i com a conseqüència dels seus malvats actes es trobava en aquesta situació.


 Va decidir fer el que mai abans havia fet, posar-se a treballar a la seva ciutat i tornar a reconstruir-la.


Pas a pas i pedra a pedra en Evilgrew va començar a eliminar les fàbriques i les empreses per deixar espai lliure per construir noves coses. A l'espai que va quedar buit va començar a llaurar la terra i sembrar petites llavors d'arbres i flors de molts colors perquè l´ ajudessin a netejar l'aire de l'ambient que estava molt contaminat.


D'aquesta manera i poc a poc en Ewilgrew va anar reconstruint la ciutat però aquesta vegada, la reconstruïa per bé de tots no només per benefici d' ell mateix.


  El dur esforç i el gran treball d´ en Evilgrew va fer que comencés a crear -se una nova atmosfera, neta i renovada. Gràcies a les plantes l'aire s'havia netejat de pol·lució i va començar a veure ´s poblat per noves espècies d'aus. En Evilgrew va crear una petita central per depurar  l'aigua del riu que feia molt temps que estava estancada. D'aquesta manera el riu va començar també a poblar-se de noves espècies de peixos. A poc a poc en Evilgrew es va adonar de la importància de mantenir els cels, l'aigua i la terra ben cuidats, ja que tot això repercutia en el benestar de tots els éssers que habitaven en ella. Va pensar que la indústria era important però no havia de deixar de banda l'equilibri de l'ecosistema. Ja no es preocuparia únicament de crear indústria ni empreses sinó que invertiria temps a realitzar espais per activitats lúdiques i zones d'esbarjo per als nens on les famílies poguessin reunir-se i jugar units.

 En Evilgrew per primera vegada se sentia plenament orgullós de la seva tasca.

Dia a dia anava a veure la petita llavor i  comprovava si ja començava a créixer. Fins que un dia ...


 - Per fi! - cridava emocionat en Evilgrew ... ja està creixent la llavor!.


La petita llavor va començar a germinar, alta i robusta ara que l'entorn disposava de tot allò que era essencial perquè hi hagués vida. Un entorn net i renovat d'energia estancada.


Evilgrew va sentir com si es tractés d'un nou naixement, va sentir una felicitat enorme al veure créixer la seva llavor. El seu esforç havia valgut la pena. I el resultat havia estat meravellós.


- Ja que per a mi aquesta petita llavor ha significat el començament d'una nova vida i en honor al començament de la creació l'anomenaré Big bang-explicava en Evilgrew.


La llavor va créixer alta i bonica. Va donar lloc a un gran arbre situat al centre de Londres.

En aquell moment i per art de màgia el bruixot Magan va fer la seva aparició.


- Enhorabona, Evilgrew! - va dir amb un gran somriure el bruixot. Realment no creia que ho podries aconseguir. El teu cor estava massa brut ple d'avarícia i orgull com per poder fer alguna cosa pels altres, però m'he adonat que estava equivocat.


- Moltes gràcies Magan. Agraeixo molt tot el que has fet per mi, i no em penedeixo d'haver-te demanat realitzar l'encanteri, ja que si no ho hagués fet no hauria pogut aprendre a respectar als altres i al medi ambient. Ha estat una tasca molt dura però ara estic molt content per haver-ho aconseguit -explicava el jove governador.


- Bé, com veig que la teva manera de pensar ha canviat, crec que tornaré a revertir l' encanteri -va contestar en Magan mirant de reüll a la seva petita vareta màgica.

     I amb diversos tocs de vareta màgica el gran arbre Big bang al qual havia donat origen la petita llavor es va començar a transformar en una gran columna presidida per un gran rellotge a la part alta. Era un bonic rellotge gran i lluminós que es veia des de tots els racons de Londres. I per art de màgia van començar a sonar les dotze campanades i amb elles el retorn del temps.


- Però si sonen les campanades! .. Però si les agulles del rellotge s'estan movent! .... Visca, visca! Ha tornat el temps i amb ell segueix la vida ... Gràcies Magan, moltes gràcies per tot! ... - cridava exaltat en Evilgrew.



A partir d'aquell moment la ciutat de Londres va tornar a tenir vida. Van començar a anar persones d'altres ciutats per poder veure el gran rellotge de Londres i per conèixer la nova ciutat renovada. Encara que ara Londres ja no destacava per les seves empreses i ni per la seva activitat empresarial, sí que era d'admirar l'equilibri perfecte d'aquella ciutat. Grans jardins, grans places i preciosos monuments la van transformar en una de les ciutats més visitades i concorregudes de tota Anglaterra.


Actualment Londres manté el record d'aquella època del governador Ewilgrew i encara s´hi pot veure el gran rellotge al centre de la ciutat ara conegut com Big ben.


 I també gràcies a Evilgrew en molts països es manté la tradició de prendre dotze raïms amb les dotze campanades quan finalitza un any, ja que el final de les campanades anuncia un nou començament. L'any nou.





I conte, contat ... aquest conte s'ha acabat.
Mónica Zambrano
Los wikicuentos Multiculturales