La Teresa al jardí màgic.

La Teresa al jardí màgic

I aquesta història comença ...

- Teresa, de nou t'has deixat tota la verdura al plat? - va dir la Elena molt enfadada amb la Teresa. Doncs una altra vegada te la deixaré per menjar demà i avui te n'aniràs al llit sense sopar.

La Teresa té deu anys i viu en la seva caseta a les afores d'un poble de Girona. Avui és el tercer dia que s'anirà al llit sense sopar. No li agrada menjar verdures i la seva mare sempre intenta fer-se-les menjar perquè sap que són molt riques en minerals i vitamines molt importants per al seu creixement.

Però la Teresa prefereix menjar d’altres aliments més saborosos i desitjables que no la verdura ni la fruita.


- Doncs està bé -va contestar enfadada la Teresa. Me'n vaig a la meva habitació.


I dit això va partir de manera accelerada a la seva habitació deixant tots els plats sense recollir a sobre de la taula.


- Doncs ja està bé amb tanta verdura. Que no sóc un conill. Al mi m’agraden els macarrons, les patates fregides i el gelat de maduixa. No entenc la mania que té la mare de voler fer-me menjar hortalisses verdes que no tenen pràcticament cap gust.

La Teresa va recollir un llibre de la seva habitació i es va disposar a llegir. Tot d'una va sentir uns estranys sorolls que provenien del jardí exterior de casa.


Així que molt sigil·losament perquè la seva mare no s'adonés que havia sortit de l'habitació, va sortir a través de la finestra de la seva cambra que donava al jardí de la casa. I molt poc a poc va arribar fins a ell. Estava una mica fosc i va encendre un petit llumí i des d'allà va poder comprovar que hi havia un túnel excavat a la terra i d' ell apareixia un petit cap de color marró d'un estrany animal.

- Però qui ets tu? I què fas en el nostre jardí? - va preguntar alarmada la Teresa.

- Doncs veuràs. Sóc un talp. Em dic Teixó -va dir el petit talp.

- I que fas al meu jardí? - va preguntar la Teresa una mica sorpresa .

- He arribat a ell buscant alguna cosa amb la qual alimentar-me -va dir el Talp. Al país d' on provinc el menjar comença a escassejar i hem de partir a altres llocs a la recerca d' aliment -va continuar explicant el talp.


- I com es diu el teu país? - va preguntar la Teresa.


- Jo provinc del jardí màgic del país encantat dels éssers de la natura. En el meu petit país convivíem en harmonia tots els éssers dels boscos i dels jardins en cooperació. Els uns ens ajudàvem als altres, organitzàvem totes les nostres tasques en funció de les característiques de cada ésser que habitava allà cuidant i respectant la natura. Nosaltres sabem que si tenim cura de les nostres plantes i tractem als nostres jardins amb amor i respecte ells ens proporcionaran protecció, seguretat i aliment sempre.


- L'harmonia del nostre petit país era perfecta. Els follets, elfs i nans s'encarregaven de la neteja dels jardins. Nosaltres els talps els ajudàvem a excavar la terra per tal de remoure-la perquè sempre estigués preparada per al cultiu. Els ocellets s'encarregaven de distribuir les llavors per tots els prats i valls. Les papallones alegraven amb els seus colors tot el jardí. Les vaques i els animals de pastura ens ajudaven a fertilitzar les terres.


- Tot estava en equilibri. La terra d'aquesta manera estava sana i neta i generava aliments amb els que la majoria d'animals herbívors ens alimentem. Mai ens faltava de res. Els follets i elfs sembraven patates, cols, tomàquets i mongetes. Cada animal es proveïa del que necessitava respectant els ritmes i el creixement natural de les diferents verdures i hortalisses.

- Però ara tot ha canviat. El senyor Bacteri es va instal · lar al nostre bonic país i es va disposar a destruir-lo.



- El senyor Bacteri? - va preguntar estranyada la Teresa.


- Si. El senyor bacteri va instal · lar un gran laboratori al costat del nostre bonic jardí. Aquest laboratori s'encarrega de produir aliments i verdures de manera artificial. No sabem com els crea però la veritat és que els cria en hivernacles fora de l'abast dels éssers de la naturalesa i posteriorment els ven a preus econòmics per la resta del món. I no només això, sinó que a més, llança les seves deixalles sobre les terres del nostre petit país per fer que la nostra terra no produeixi i fer-se ell amb el control de la producció d'aliments de tots els països.

- Aquests productes de rebuig que llança sobre la nostra terra fa que cada vegada morin més plantes i animals. La terra cada vegada perd més força, les verdures i hortalisses ja no creixen i els animals moren per manca d'aliments amb els quals poder subsistir. Ni tan sols el poder dels follets i fades de la natura poden fer front a la maldat amb què Bacteri inunda el nostre bonic jardí -explicava tristament  el Teixó a la Teresa que estava molt atenta escoltant la història que li explicava el petit talp.

- I no podeu fer res per frenar la producció de Bacteri? - va preguntar la Teresa esperançada.


- És molt difícil. Bacteri és molt poderós. El gran laboratori té molts instruments que utilitza per crear i crear plantes de manera artificial. Crea productes nous i diferents. Moltes de les fruites i verdures que creixen en el seu hivernacle no apareixen de manera natural en el nostre jardí. I cada dia crea milers i milers d'ells. No sabem el perquè però aquests productes que ell crea creixen molt ràpidament i així de seguida acumula una gran quantitat d'ells per posteriorment distribuir per la resta de països - va dir el Teixó.

És per això que ara ens veiem obligats a recórrer diferents països a la recerca de plantes amb les quals poder alimentar-nos. Cada dia som menys al nostre bonic país. Si hagués algú que ens pogués ajudar a trobar una solució al nostre gran problema -va dir tristament el Teixó.

- Potser jo us pugui ajudar a alliberar-vos d' ell -va dir la Teresa recordant que li agradaven ben poc les verdures.

Però en aquesta ocasió, estava disposada a fer un gran esforç pels animals i pels éssers de la natura. No li importava haver d'enfrontar-se a Bacteri, al seu laboratori i a la verdura si amb això podia evitar que milers de plantes i animals morissin en mans d'aquest odiós ser.


- Bé, no sé -va contestar el Teixó. Serà millor que primer m'acompanyis al meu país i que vegis en la situació en què ens trobem. Després valoraràs si pots ajudar-nos o no -va dir el Teixó una mica més animat.

I dit això va agafar a la Teresa de la mà i la va introduir a través del túnel que ell mateix havia llaurat per l'interior del jardí.

La Teresa i el Teixó van recórrer molts passadissos excavats en la terra fins arribar a l'entrada del jardí màgic. Allà els van rebre altres éssers de la natura.


- Hola Teixó. Has pogut portar una mica d'aliment de les terres d' on provens? - va dir la Perlita una bonica conilleta que esperava ansiosa l'arribada d´ enTeixó.

- Bé, no exactament -va dir el Teixó. Us he portat una nena. Ella és la Teresa -va dir el Teixó.

- I que se suposa que hem de fer amb ella? - va dir en un to una mica enfadat el Lino un preciós ocellet blau.

- Doncs diu que potser pot ajudar-nos a alliberar-nos de Bacteri -va dir el Teixó.


- Així és -va contestar la Teresa. He acompanyat al Teixó perquè crec que us puc ajudar alliberar-vos de Bacteri i a que pugueu tornar a recuperar l'harmonia i la bellesa del vostre bonic jardí.

- Però ets molt petita i el Bacteri és molt poderós -va dir alarmat l'abella Otília que rondava pels voltants.


- Bé, però ho podria provar. No tenim res a perdre -va contestar la Teresa.


I tots junts es van reunir per acabar d'explicar a la Teresa la història d´ en Bacteri i del seu laboratori.


Després van acudir tots al jardí i la Teresa es va quedar francament desil·lusionada en comprovar l'estat en què es trobava. Centenars de plantes estaven tristes i sense vitalitat al jardí. Ja no quedava ni rastre de verdures ni hortalisses sembrades a la terra. I just al costat s'alçava un gran edifici les deixalles del qual donaven a parar allà.

- A través d'aquestes canonades ens arriben les deixalles de la producció que realitza  el Bacteri. Tots els desfets de les seves males obres ens arriben a través d'aquests canals i fan que la nostra terra i els nostres vegetals emmalalteixin i amb ells milers d'animals morin -va dir  el Teixó a la Teresa.


- Bé, doncs haurem d´ introduir-nos per l'interior d'aquestes canonades per poder accedir a l'interior del laboratori. Hem de conèixer exactament el mecanisme de producció que utilitza el Bacteri i desestabilitzar el sistema -va dir la Teresa molt emocionada.

- Llavors qui estan disposats a entrar amb la Teresa al laboratori? - va preguntar el Lino.

- Jo entraré amb ella -va dir l´ Otilia. Com puc volar potser us sigui d'alguna ajuda.

- Jo també aniré amb vosaltres -va exclamar el Teixó. Estic acostumat a caminar per túnels i per les canonades. Us acompanyaré.


- M'agradaria poder acompanyar-vos també jo -va exclamar la petita tortuga Lisa. Potser no sigui molt ràpida però segur que us podré ajudar d'alguna manera.


- Molt bé! - va dir la Perlita. Jo em quedaré vigilant a través d'aquesta finestra i estaré pendent per si necessiteu alguna altra ajuda.

Els quatre amics es van introduir a l'interior de la canonada que arribava fins a l'interior del laboratori.


I molt sigil·losament van arribar a parar a una mena de golfes. Hi van poder comprovar la multitud de caixes de productes que el  Bacteri tenia acumulades per posteriorment distribuir.

Molt poc a poc van obrir la porta de les golfes i van pujar a través d'unes escales.

Des de l'entrada de les escales van poder veure el Bacteri, tot vestit de blanc, rient i dient a cor :



- Aviat tota la producció de fruites i verdures serà meva -va dir el Bacteri amb una gran pipeta a la mà. Amb el meu meravellós invent i gràcies als meus bacteris em convertiré en l'ésser més poderós de tot el planeta.


I dit això va continuar amb el seu treball al laboratori.

- Heu escoltat això? - va dir la Teresa. Sembla que el Bacteri utilitza aquests estranys bacteris per crear noves verdures i fruites. Els bacteris alteren  l'interior de les plantes que produeixen els aliments i d'aquesta manera augmenten els ritmes de creixement de les verdures i fruites que produeixen. Així és com accelera la seva producció. Els bacteris també han de ser responsables de provocar els canvis genètics que fan que es creïn productes diferents dels que normalment creixen en la naturalesa de manera natural -va dir la Teresa.

- Mireu allà! - va continuar explicant la Teresa. Sembla que en aquella mena de sala frigorífica té retinguts els bacteris.


- Si. Possiblement els ha de criar i tenir cura d´ ells per després poder-los utilitzar per al seu malèvol pla -va dir el Teixó.


- Otilia. Tu que ets la més àgil i petita de tots hauries de poder introduir-te a la sala frigorífica i observar detingudament com està dissenyada i on es troben els bacteris per posteriorment llaurar un pla per poder introduir-nos en el seu interior sense que bacteri ens vegi -va dir la Teresa.


Així que l´ Otilia molt poc a poc i sense pràcticament fer soroll, va arribar fins a la sala frigorífica i des d'allà es va introduir a través d'una obertura en una de les portes.


L´ Otilia va memoritzar com estava organitzada la sala frigorífica i va poder veure que els bacteris es trobaven en una mena de nevera. Quan va haver inspeccionat tot el terreny, va tornar a sortir per l'obertura de la sala i es va dirigir a on estaven els seus amics per explicar-los amb detall on estaven situats els bacteris.


- Per fi has tornat. Temíem que no haguessis pogut entrar a la sala. Explica'ns com està distribuïda la sala perquè puguem elaborar un pla i organitzar-nos per desfer-nos dels bacteris. - va dir la Teresa.


La Teresa gràcies a les explicacions de l´ Otilia, va dissenyar un pla. Aquest pla els serviria per poder traçar un forat per l'interior del sòl amb l'ajuda d´ en Teixó. A través d'aquest túnel accedirien a l'interior de la sala. Havien de actuar ràpid i evitar que el Bacteri  els pogués descobrir a l'interior de la sala frigorífica. Aprofitarien quan el Bacteri sortís del laboratori per començar a posar en pràctica el seu pla.

- Escolteu nois, tinc una idea -va dir la Teresa. Recordo haver llegit en una ocasió en el meu llibre de natura que els bacteris per poder créixer i reproduir necessiten una temperatura adequada. Si podem accedir a l'interior de la sala i canviar la temperatura de la nevera on es troben els bacteris, aconseguirem que morin i que el Bacteri no pugui cordi-se’n  amb la seva -va dir la Teresa molt emocionada.

- Els bacteris moren quan se'ls sotmet a temperatures d´ extrema calor -va dir molt convençuda la Teresa.

- Així que quan el Bacteri surti fora del laboratori el Teixó i jo ens introduirem a la sala frigorífica i un cop allà augmentarem la temperatura de la nevera on es troben els bacteris -va dir la Teresa.

- Mentrestant tu , Otilia , acompanyaràs a la Lisa a l' hivernacle i un cop allà obrireu totes les portes i finestres per fer que les plantes manipulades per bacteris deixin de créixer davant del canvi brusc de temperatura -va continuar explicant la Teresa. D'aquesta manera el Bacteri es veurà obligat a cessar la producció.

Els quatre amics van esperar el moment oportú per iniciar el seu atac contra els bacteris.

En aquell moment, el Bacteri va començar a vestir-se per sortir fora del laboratori. Segurament aniria a les golfes a iniciar el repartiment dels aliments que tenia pendents de distribuir.

- Ara és el moment! - va dir laTeresa.

El Teixó va començar a excavar el sòl i va obrir un túnel subterrani en direcció a la sala frigorífica. La Teresa es va introduir en ell i van arribar  a l'interior de la sala. Un cop allà la Teresa va pujar la temperatura de la nevera que albergava els bacteris en el seu interior.

- Mira Teixó! - va dir la Teresa. Els bacteris comencen a autodestruir-se i a desaparèixer - va dir molt contenta sense saber que el Bacteri  havia tornat de les golfes i es tornava a dirigir al laboratori a la recerca de les claus de la furgoneta que havia oblidat sobre la taula.

En aquell moment, la Perlita, que estava observant i controlant la situació, es va adonar del perill que corrien la Teresa i el Teixó si el Bacteri s'adonava que estaven a l'interior de la sala.

Així que va decidir sortir a buscar ajuda.

En aquell moment el Bacteri es va disposar a entrar a la sala frigorífica. A la Teresa no li va donar temps a reaccionar i de sobte es va quedar estupefacta davant l'atenta mirada d´ en Bacteri.

- Però es pot saber que fas tu aquí? - va preguntar el Bacteri.

- Com has entrat? - va dir el Bacteri agafant d'un braç a la Teresa i fent-la sortir fora de la sala frigorífica.

- Ja veuràs el que és bo, nena del dimoni -va dir el Bacteri que llançava trons i llamps per la seva boca.

Però en aquell moment va aparèixer la Perlita acompanyada d'un exèrcit d'abelles que es van abalançar cap a el Bacteri i van començar a clavar-li els seus agullons.

- Oh Déu meu! - cridava el Bacteri. No pot ser. Sóc al·lèrgic a les picades de les abelles.

I en Bacteri va començar a saltar i a recórrer espaordit per tot el laboratori amb tan mala sort que li va caure a sobre la pipeta amb la qual estava realitzant la inoculació d'un bacteri sobre una de les plantes.

En aquell moment el Bacteri començar a omplir-se de butllofes com a conseqüència de la seva al·lèrgia a les abelles i com a resultat d' haver- se- li introduït el bacteri en el seu organisme va començar a sentir-se marejat i amb necessitat d'anar urgentment al lavabo.

La Teresa, juntament amb la resta dels animals, van aprofitar la situació per sortir corrent del laboratori. Van tornar a passar per l'interior del túnel i van arribar al jardí on els esperaven els éssers de la natura desitjant que els portessin notícies agradables.

Tots es van reunir al jardí esperant que el Bacteri, desproveït dels seus bacteris i de la seva producció decidís tancar el laboratori.

I sorprenentment així va ser.

En Bacteri després de rebre multitud de picades i causa de l'efecte del bacteri a l'interior del seu organisme va haver de romandre al llit durant un mes. Cada dos per tres havia d'anar al bany ja que el bacteri li causava fortes diarrees i les picades de les abelles se li feien insuportables. Ho va passar realment malament i estant al llit va tenir temps de reflexionar i a adonar- se´n  del perill que podia representar el bacteri i la seva manipulació si fallava per alguna causa el seu mecanisme de control. Així que d'aquesta manera se li van treure les ganes de continuar realitzant la producció dels aliments artificials i quan es va recuperar de les ferides va decidir tancar el laboratori i dedicar-se a altres tasques menys perilloses per a la salut i per al medi ambient.

Tots els éssers de la naturalesa i del jardí màgic van celebrar juntament amb la Teresa el tancament del laboratori.

Com a senyal d'agraïment a la Teresa els animalets li van regalar una gran planta amb flors rosades i diversos paquetets de llavors de diferents espècies de vegetals perquè s'acordés sempre d'ells quan tornés a casa.

Quan la Teresa es va acomiadar d'ells i va estar de nou a casa es va adonar de la importància de tenir cura i protegir la naturalesa dels atacs de gent com el Bacteri.

I amb el seu paquetet de llavors es va dirigir a la seva habitació, es va ficar en el seu llitet i quan es va despertar a l'endemà va baixar corrent les escales en direcció a la cuina on hi estava la seva mare preparant-li l'esmorzar.

- Bon dia, mare -va dir la Teresa. Què tens pensat fer avui per dinar? - va preguntar la Teresa

- Havia pensat en fer-te avui ...

I abans que la seva mare acabés de pronunciar la frase la Teresa va respondre.

- M'agradaria que avui em preparessis un gran plat de verdures

I dit això es va dirigir molt alegrement al jardí per sembrar les diferents llavors que els éssers de la naturalesa li havien lliurat deixant molt sorpresa a la seva mare que la seguia amb la mirada preguntant- se  quin tipus de son hauria patit aquella nit que li havia fet canviar d' opinió respecte a la seva mania de no menjar verdures.

- Que estrany! - va dir la mare de la Teresa. No puc creure-ho -va dir interiorment  la Elena.

I aquest dia la Teresa es va menjar el plat de verdures que la seva mare li havia preparat. I mentre se´l menjava es va adonar que no sabien tan malament. En veritat mai les havia provat i ara podia comprovar que tenien un gust diferent a un plat de macarrons o un gelat però que podien ser igualment saboroses.

A partir d'aquest dia la Teresa es va dedicar a cuidar el seu jardí i va començar a sembrar plantes de nombroses verdures i hortalisses en ell. Va crear un petit hortet en ell.

Tots els nens del voltant es quedaven fascinats per la seva bellesa ja que tenia plantes de tots els colors que donaven lloc a diferents fruits i tipus d'hortalisses. La bellesa del seu hort era tal que els nens van desitjar fer el mateix que la Teresa i van començar a realitzar en els seus jardins la sembra d'altres plantes. D'aquesta manera es van construir multitud d'horts ecològics en el petit poblet de Girona.

I és que realment cada vegada hi ha més persones com el Bacteri al nostre món que pretenen controlar les produccions a força de crear productes alterats genèticament anomenats transgènics i a la nostre mà està el poder ajudar que la naturalesa no s'alteri i que segueixi sent tan bella com ha estat fins ara.

Així que ... som –hi... i a fer com la Teresa,  a conrear el nostre petit hort ecològic a l'interior dels nostres cors.
 

I conte, contat ... aquest conte s'ha acabat.

Mónica Zambrano. Els wikicuentos multiculturals.