El Timoteu i el robot Gregor

En un lloc d'Oslo el petit Timoteu celebrava el seu aniversari.
Complia 6 anyets i els seus pares li tenien preparada una bonica sorpresa. Havien decidit regalar-li la joguina que tant havia anhelat. Un bonic Robot amb boniques llums i amb sons molt especials que estaven segurs que li entusiasmaria. Aquell dia en Timoteu es va aixecar molt d'hora i de seguida va anar a la recerca del seu regal d'aniversari.

- Mamà, Papà -va exclamar en Timoteu. On és el meu regal d'aniversari ?.

- Mira Timoteu. T'ho hem deixat a sobre del sofà del menjador - va dir la seva mare esbossant un gran somriure.

Timoteu es va dirigir cap al menjador i de sobte va veure una gran caixa de cartró embolicada amb un bonic paper de colors i un gran llaç. Timoteu molt nerviós va obrir el paquet. Quan el va haver desimbolt , amb una gran sorpresa va cridar una vegada i una altra:
- És el robot Gregor, és el robot Gregor! - Va dir molt content donant salts d'alegria al voltant de tot el saló. Moltes gràcies. És el millor regal que em podíeu haver fet.

I de seguida en Timoteu va marxar a la seva habitació i va començar a jugar amb la seu nou joguina. Per en Timoteu les hores d’ aquell dia se li van passar volant. Quan pressionava els seus bonics botons el Robot emetia diferents sons i s'il·luminaven diferents parts del seu cos. En Timoteu no cabia en si mateix de joia. Dia rere altre jugava amb el seu robot, es divertia molt amb ell i ja no hi havia cap altra joguina millor amb la qual jugar. Però de cop i volta, el robot Gregor va començar a deixar de funcionar. Ja no s’ il·luminava ni feia cap dels sons que tant entusiasmaven a en Timoteu. Va pensar que seria un problema de la bateria de Gregor, però no va ser així. En Gregor s'havia espatllat. Però per en Timoteu això no suposava inconvenient ja que seguia jugant i gaudint amb ell malgrat que estigués avariat. Molts dels altres nens que tenien el Robot Gregor li havien comentat, que als pocs dies, el robot havia deixat de funcionar, i que per això ja no jugaven amb ell. No volien jugar amb joguines espatllades i molts d'ells els van llançar a les escombraries. Però per en Timoteu ,Gregor era molt especial i seguia jugant amb ell.
No gaire lluny d'allà, l'amo de la fàbrica de joguines Dito, contemplava estupefacte com les vendes del seu Robot Gregor havien disminuït.
- Però no pot ser!- va dir el malvat Arnau. Les vendes de la joguina Gregor han disminuït. Hem d'investigar quina ha estat la causa que aquest mes s'hagi venut menys.
- Hem estat analitzant la situació- va dir un dels seus ajudants. I hem descobert que encara que els Robots s'havien espatllat en el moment just, tal com nosaltres els havíem programat, els nens han seguit jugant amb ells. Bé en veritat només ha estat un nen el responsable, la resta els han llençat a les escombraries i han deixat de jugar amb ells.

- ¿Un nen? . I com és possible que a aquest nen li agradi jugar amb una joguina espatllada? . Segur que està espatllat? Pot ser que el xip del Robot hagi sortit defectuós i que segueixi funcionant correctament. Espero que sigui així perquè si no, no ens servirà de res programar els xips dels robots amb un temps determinat perquè deixin de funcionar, ja que els nens seguiran jugant amb ells malgrat que estiguin espatllats. Porta-me'n aquí aquest maleït robot que mirarem que és el que ha passat amb el xip- va dir Arnau molt enfadat.


De seguida van mirar la informació que tenien sobre la compra de la joguina i van veure que havia estat comprada per una família del centre de la ciutat d'Oslo. Dos dels ajudants encarregats de n’Arnau van anar en direcció a la casa d’en Timoteu per prendre-li el Robot Gregor i intentar descobrir que havia passat amb el seu xip.
Quant van arribar van estar aturats davant de la casa uns dies, investigant el moment en què podien introduir-se i aconseguir agafar el Robot. Però era molt difícil poder aconseguir-ho ja que en Timoteu contínuament estava jugant amb ell i no el deixa ni un moment.
Van decidir colar-se a la nit quan en Timoteu dormís. De seguida, els dos ajudants vestits de negre, es van colar a través de la finestra de l'habitació d’en Timoteu i amb un gest ràpid, li van arrabassar el robot sense que ell se n'adonés.
Una vegada que van agafar el robot, es van dirigir al camió i van partir molt ràpidament cap a la fàbrica.

Al matí següent quan en Timoteu va despertar i va anar a la recerca del seu estimat amic Gregor va descobrir que ja no hi era. Algú ho havia robat. Amb molta pena i tristesa va estar tot el dia buscant-lo per tota la casa. Però en Gregor havia desaparegut. Va mirar per sota els llits, per tots els armaris i no el va trobar. Tot d'una va veure sota d'un dels coixins del llit una petita targeta de visita que posava "botigues de joguines Dito". Va pensar que segurament pertanyeria als responsables del segrest del seu Robot que en un descuit, l'havien perdut quan van anar a capturar-lo.
En Timoteu disposat a trobar el seu estimat robot va sortir de casa en direcció a la fàbrica de joguines.
En Timoteu va caminar i va caminar durant una estona fins arribar a la porta de la gran fàbrica de joguines.
Molt sigil·losament es va colar per una de les entrades a la fàbrica sense ser vist i va arribar fins a la zona de fabricació de les peces del robot Gregor. Amb molta il·lusió va poder veure que en Gregor estava entre les mans d'un senyor alt i prim al que els altres anomenaven "cap".

- Mira, aquí està en Gregor- pensava per a si mateix Timoteu. He d'esperar que aquests senyors deixin el meu estimat Robot per poder emportar-me'l amb mi.
Timoteu es va acostar més a la zona on els senyors estaven reunits per intentar escoltar el motiu pel qual s'havien dut a en Gregor.
-Vés Cap. La peça on es troba el xip i el xip funcionen correctament. El Robot va deixar de funcionar a la data prevista ,la que nosaltres havíem programat. El problema és que el nen ha seguit jugant amb ell malgrat estar espatllat- va dir un dels ajudants.
- Doncs haurem de canviar l'ordre dels xips. Si això s'estengués i els nens seguissin jugant amb el Robot Gregor, deixarien de comprar altres joguines i  les  meves vendes tornarien a baixar considerablement. Farem que tots els robots i les altres joguines surtin d'aquí amb xips que facin que els nens quan obrin els paquets i vegin el seu contingut, als pocs segons, els deixin oblidats per avorriment. El xip afectarà els nens i no tant al robot. D'aquesta manera ens assegurarem que els nens vulguin comprar-ne  joguines noves- va dir rient el malvat Arnau.
- Així que nois !. Hem de preparar a consciència la campanya de Nadal i Reis. Amb aquest nou xip infal·lible les nostres vendes creixeran per moments. Hem de triplicar la producció aquest mes. Serà el nostre gran any- va riure l’Arnau davant l'atenta mirada dels seus ajudants.

- Oh no !!! .. però no pot ser- pensava  en Timoteu que estava amagat sota dels ordinadors centrals de la zona de producció. Volen que deixi de voler al meu preciós Gregor. Però no poden fer això. No poden fer que els nens deixin d'estimar les joguines en quant les obrin del paquet per fer que desitgin de noves. Les deixaran abandonades sempre i mai tindran cap especial amb la qual jugar- deia per si mateix en Timoteu. Espero que ha  en Gregor no li hagin canviat encara el chip- va dir en to molt trist en Timoteu.
Quan els ajudants i el cap Arnau van marxar de la zona de producció, en Timoteu es va dirigir corrent cap al seu bonic Robot, i molt ràpidament, el va recollir de la taula i se'l va endur d'allà. En Timoteu desitjava que als malvats amos de la fàbrica no els hagués donat temps a canviar-li el xip a en Gregor. Però ell sabia que segurament no ho havien canviat, ja que sentia el mateix amor i les mateixes ganes de jugar amb ell que abans.
Timoteu va tornar molt content i feliç a casa perquè ja estava de nou amb el seu estimat Robot però interiorment pensava que no era just que els amos de la fàbrica volguessin enriquir-se a costa de fer que els nens odiessin a les seves joguines una vegada que les havien obert els paquets . Així que va intentar elaborar un pla per poder des programar els xips de les joguines.

Va pensar en tornar a anar a la fàbrica i inspeccionar l'ordinador central en el qual estaven els ajudants del malvat Arnau. Segurament que en ell es trobava la informació de la programació del nou xip. Només hauria de buscar on es trobava la clau i canviar-la. D'aquesta manera totes les joguines que es produïssin sortirien a la venda amb xips que no farien cap mal a les il·lusions i l'amor dels nens per les seves joguines noves. L'amo de la fàbrica veuria que les seves vendes tornaven a baixar i això l'obligaria a tancar la fàbrica, ja que havia preparat triplicar la producció aquest Nadal esperant que la informació del nou xip sorgís efecte. Però si ara ell aconseguia canviar-la, les joguines produïdes no es vendrien i d'aquesta manera tancarien la fàbrica. El malvat Arnau deixaria de fabricar els xips.
Així que a l'endemà ,armat de valor, es va dirigir a la fàbrica disposat a inspeccionar l'ordinador.
Quan va arribar allà va esperar el moment per accedir a l'ordinador central sense ser vist. Quan va arribar a l'ordinador va comprovar que en tots els xips es gravava una determinada ordre que es repetia i repetia sense parar dins de les diferents joguines. Timoteu va poder llegir "Goodbye love. 3 seconds "(adéu a l'amor en tres segons) i amb molta alegria per haver donat amb la clau es va disposar a canviar-la per" love forever and ever ", que significava que l'amor dels nens cap als seus joguines noves es romangués per sempre.
I molt il·lusionat va partir de nou a casa esperant el moment de l'arribada del Nadal sabent que ara els nens celebrarien més contents que mai el dia dels Reis amb les seves noves joguines ja que ara no tindrien cap xip malèvol que els impedís poder gaudir amb ells.
Quan el dia dels Reis mags va arribar, tots els nens van obrir molt il·lusionats seves noves joguines, i per a sorpresa de tots i gràcies a  en Timoteu, els nens van gaudir com mai amb les seves noves joguines.
Després del dia de Reis el malvat Arnau es va adonar del que havia passat.

- Maledicció!!- exclamava en Arnau davant els seus ajudants. No pot ser. Alguna cosa ha fallat. Els nens segueixen jugant amb les seves joguines noves. Les meves vendes han caigut en picat. Ara tinc milers de joguines sense vendre acumulades en tots els meus magatzems. Això m'obliga a haver de tancar la fàbrica- va dir estirant-se els cabells en Arnau.

I als pocs dies en Arnau va haver de tancar la fàbrica i va deixar de fabricar els xips, ja que pensava que realment no havia fet efecte en els nens. Però això no era així. Si en Timoteu no hagués canviat la informació dels xips, aquests haurien funcionat correctament i els nens haguessin odiat les seves joguines en quant les haguessin obert de les seves caixes. Però afortunadament en Timoteu va poder canviar la informació abans que això passés.
I és que tal com diu el refrany ... "l'avarícia trenca el sac" i l’Arnau per voler augmentar els seus beneficis només havia aconseguit portar a la fallida la seva empresa.
En Timoteu va passar el dia de Reis jugant amb les seves joguines noves però per a ell la seva millor joguina seguia sent el seu estimat Robot Gregor. Però el que en Timoteu no sabia era que l'únic xip del malvat Arnau que funcionava amb la informació nociva era precisament el seu ja que a l'Arnau va tenir temps de canviar-li el xip mentre el va tenir retingut a la fàbrica.

Però en Timoteu malgrat això seguia adorant al seu robot Gregor.
I amb això es demostra que realment si els nens senten un amor veritable i profund per les seves joguines, cap xip no pot tenir la suficient força com per a poder vèncer-lo ja que el seu amor des programa qualsevol acte o informació perjudicial que altres puguin realitzar sobre ell o sobre les seus joguines.


I conte contat,  aquest conte s'ha acabat.


Monica Zambrano. Els wikicuentos multiculturals.