lunes, 14 de enero de 2013

El Pep i la seva mascota

En Pep i la seva mascota:




Us explicaré una història que segur que us agradarà. Una història sobre el Pep i la seva mascota. El Pep sempre havia volgut tenir una mascota de companyia a casa, però la seva mare pensava que no era la prou responsable com per tenir-ne cura. El Pep era un nen molt entremaliat i ella pensava que si li regalava una mascota no seria capaç de cuidar-la adequadament. El dia del seu aniversari van celebrar una gran festa. Va ser molt bonica i plena de regals, però el regal que el Pep més desitjava, aquest dia no va arribar. No hi va haver mascota.
En Pep, es va posar molt trist i va pujar a la seva habitació a plorar. La seva mare va pujar a consolar-lo i lentament li va dir a cau d'orella:- Pep, sé que tu vols una mascota, però no és possible. Encara ets molt petit per encarregar-te adequadament de les cures que un animal de companyia requereix, però he pensat en fer-te una proposta. Demà a primera hora anirem al zoo i allà podràs gaudir de la companyia de tots els animals del centre. El Pep va córrer emocionat d'un costat a un altre de l'habitació, i va dir cridant i rient:

- Per fi podré veure i estar una estoneta amb tots els animals del zoo!. Els faré moltes fotos i les penjaré a la meva habitació, així semblarà que realment tinc no una, sinó moltes mascotes a casa. Moltes gràcies mare.!L'endemà en Pep i els seus pares van sortir de casa d'hora i es van dirigir al zoo.

En Pep va recórrer emocionat totes les instal · lacions del parc mentre anava fotografiant els cavalls, els ponis, els cervatells, els goril · les i ximpanzés i també els dofins ... Tots ells estaven en el seu ambient natural i es veien molt ben cuidats.
Van arribar a la zona de les piscines on hi havia els dofins, les balenes i les foques.
Allà els va rebre emocionat l'encarregat del zoo, el Pere, que era un amic del seu pare.
Amb ell van recórrer tot l'interior de les sales aquàtiques. El Pep va poder veure de prop les balenes i dofins. Va poder tocar-los, banyar-se amb ells i donar-los de menjar peixos.Quan van arribar a la zona de les foques, en Pep es va adonar que hi havia una petita cria de foca en un racó i pràcticament sense moure. Es va acostar al Pere i li va preguntar perquè aquella petita foca no es movia. El Pere li va explicar que des de petita s'havia mostrat distant i trista. No participava en els jocs com les altres foques i a més pràcticament no menjava. El Pep va sentir una gran pena. 

 
Es va acostar i li va acariciar lentament el seu petit caparró. La petita foca de sobte va obrir els seus ullets i el va mirar.- Vaja! - va dir el Pere. És la primera vegada que es deixa acariciar per algú. Has de ser molt especial per a ella -va dir esbossant un gran somriure.
- Mira, mamà! Has vist com s'apropa a mi i busca la meva maneta!. Vindré cada dia a visitar-la , igual d'aquesta manera es recupera i aconsegueix estar contenta i feliç com les altres foques. Cada dia la mare d´en Pep l'acompanyava al Zoo a veure a la petita foca. Fins i tot  li van posar un nom. El Pep va decidir anomenar-la Littlemar ja que era molt petita i de color del mar.
A poc a poc la petita foqueta va anar perdent la por i s'acostava als altres nens sense tant de temor. També participava en els jocs amb les pilotes i cèrcols que els entrenadors els mostraven. Com a recompensa als esforços sempre els oferien peix fresc per com de be havien fet l'espectacle. Però la Littlemar seguia sense provar mos.

A casa en Pep havia penjat moltes fotos de Littlemar a la seva habitació i les contemplava preguntant perquè ella menjava tan poc. Ell sabia que ella no era com les altres foquetes, era molt especial. Pensant i pensant en com podia ajudar-la, a en Pep se li va ocórrer una cosa.
- Mamà, mamà! - va dir dirigint-se a la seva mare. Crec que tinc la solució al problema de Littlemar. Possiblement de la mateixa manera que a mi no m'agraden els macarrons a ella no li agradi el peix- va dir esbossant un gran somriure.
- Però Pep, la Littlemar és una foca i a totes les foques els agrada el peix- va contestar la seva mare.- Però podem intentar donar-li una altra cosa, igual ella és diferent a les altres foques i té altres gustos i preferències- va dir exaltat Pepe.
L'endemà en Pep es va dirigir al zoo amb una cistella plena de diferents aliments: pomes, taronges, plàtans, coliflors, tomàquets ... Donaria a provar tots i cada un dels aliments a Littlemar per comprovar quines eren les seves preferències.

Va córrer de seguida a la recerca de la foqueta i acompanyat amb els diferents entrenadors, li va anar oferint una variada alimentació. En aquest moment tots van saltar d'alegria molt i molt contents. La Littlemar estava emocionada provant tots els aliments i es mostrava contenta i feliç.

- Per fi! - va dir en Pep. Hem descobert que a la Littlemar li agrada tot tipus d'aliments.
- Si, possiblement estava cansada de menjar només el peix que nosaltres li anàvem oferint-va dir l'entrenador tot emocionat.
D'aquesta manera van descobrir per fi que la petita foca preferia una alimentació variada ja que estava cansada de menjar sempre peix.

En Pep estava molt content per haver aconseguit descobrir el problema de la Littlemar però estava també una mica trist perquè ara ja no anirien tant al zoo a veure-la. En aquest moment va entrar la seva mare a l'habitació:- Mira Pep, com m'has demostrat que pots ser un nen molt responsable ja que has sabut cuidar i protegir de manera adequada a la Littlemar, el pare i jo hem decidit fer-te un regal- Ah sí! Què és? - Va preguntar  en Pep emocionat.
- Mira!

En aquest moment el pare d´en Pep va obrir la porta i darrere seu va aparèixer una nova mascota.- Papà, mamà és un gosset nadó! Moltes, moltíssimes gràcies ¡!! - va exclamar Pepe. És el millor regal que em podieu haver fet. En Pep va córrer emocionat i va anar a la trobada del petit gosset.
- És preciós! - cridava emocionat en Pep.
- Té unes taquetes blanques circulars a la pell. L´ anomeraré Spot.
I d'aquesta manera i gràcies a l'esforç i dedicació que en Pep havia demostrat tenir amb la Littlemar va aconseguir poder gaudir de la companyia de Spot tots i cadascun dels seus dies.

 
I conte, contat ... aquest conte s'ha acabat.

Mónica Zambrano. Els Wikicontes Multiculturals.

No hay comentarios:

Publicar un comentario